Un any més

Un año más, com diu la cançó, fem el balanç del que és bo i no tant bo. A dotze mesos de les eleccions municipals els partits polítics comencem a posicionar-nos de cara a la “festa de la democràcia”.

Alguns ho fan des de la seua talaia, en rodes de premsa o tancats única i exclusivament amb els “seus”. Les zones de confort de cada un parlen també de les seues polítiques. Molt significatiu i contundent. El control sobre cada acte és fonamental per a alguns.

En Compromís eixim al carrer, d’on mai ens hem anat, a donar les explicacions oportunes. L’alcalde de la ciutat de València, Joan Ribó, o la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, contesten complidament a la ciutadania, cosa impensable fins fa ben poc.

No només ells, tots els regidors ens hem enfrontat en estos últims mesos a l’escrutini general dels nostres conciutadans sense filtres ni premisses. A pit descobert i als barris més diversos de la ciutat.

No deixa de sorprendre en cada acte que ens donen les gràcies per anar i donar la cara. En el bo i en el menys bo. No hauria de ser una cosa extraordinària. La política no pot ser una cosa on els valencians i les valencianes només tinguen la paraula cada quatre anys i ja.

Governe qui governe no hauríem de permetre que els nostres representants públics s’amaguen en els càrrecs i en els despatxos i només sapiguem d’ells quan ens reclamen el vot.

Nosaltres ho hem fet i no és tan difícil. I no sempre, ni de bon tros, et lloen les polítiques. El poble critica, opina, fins i tot interromp, eleva la veu i demana explicacions d’allò que no entén o no comparteix. És el més lògic, no? Al cap i a la fi són ells els que paguen el nostre sou.

No creguen que és una relació idíl·lica. No totes les nostres respostes són del seu grat. Tampoc les seues preguntes ho són. Si fos així serien tots votants nostres. Al contrari, la llibertat d’opinió és absoluta. No tractem de convèncer, més bé d’explicar. Ho fem fins i tot quan ens interpel·len amb preguntes que parlen més dels seus desitjos que de les nostres reals opinions.

A més de preocupar-nos per un sistema electoral just i eliminar barreres absurdes, hauríem d’introduir lleis que obligaren als nostres càrrecs electes a eixir al carrer i donar la cara. Hauria de ser un dret.

 

Llegir l’article en El Mundo