Volava de València a Eivissa quan, davant meu en la cua per a embarcar, hi havia una estranya parella. A un no li veia la cara perquè estava d’esquenes, però l’altre es girava contínuament per a dirigir-li la paraula. Era un xic jove i excepcionalment bonic. Alt, bru, amb uns ulls
Hui a les 20:00h., en el Passeig de l’Albereda, hi ha una cita ineludible a València: la Batalla de Flors. Esta vesprada, parafrasejant la cançó, els polítics “hacemos, por una vez, algo a la vez”. Oblidem per un moment nostres grans diferències i participem amb alegria conjuntament
Un año más, com diu la cançó, fem el balanç del que és bo i no tant bo. A dotze mesos de les eleccions municipals els partits polítics comencem a posicionar-nos de cara a la “festa de la democràcia”. Alguns ho fan des de la seua talaia, en rodes de premsa o tancats única i
Els vaig a explicar un “secret”: en la segona planta de l’Ajuntament de València, dels set càrrecs públics que tenim allí despatx, sis som orgullosament visibles. No està malament, no? Des de fa tres anys, tal com va dir Juan Nieto en aquest mateix periòdic: “València ja és visible”. I el
Ja ho va dir el meu company Sergi Campillo al ple de l’Ajuntament de València del passat dijous. Els molesta profundament que governem. Nosaltres, els desarrelats, els aldeanos, els pancarteros. Nosaltres, els que tenim ideologia, els bilingües, els que no callem. Nosaltres, els que no
Reconec que estic enganxat a la sèrie “The Handmaid’s Tale”. Em sembla absolutament brillant. No només per la descomunal actuació d’actrius com Elisabeth Moss, Yvonne Strahovski o la inquietant Ann Down, sinó per la història en si. Com a escriptor aficionat em fascina la creativitat de
Ho recorde amb absoluta claredat. L’única moció que ha sigut aplaudida, de manera literal, en la Junta de Govern Local de València ha sigut la que vaig presentar a principi del mandat per a alliberar les places de l’Ajuntament i de la Verge. Tots sentirem, d’esta manera
Un ase, que tenia sempre opcions ben diferenciables per a realitzar la seua elecció a l’hora de menjar, un dia és col·locat exactament entre dos munts de fenc. El dubte per a triar ho portarà a morir-se de fam ja que no podrà prendre cap decisió sobre quin dels dos munts serà el seu