Pomes podrides

Vaig estar a Madrid en un mercat. Em va cridar l’atenció una parada espectacular repleta de pomes. Sucoses, cridaneres. Solament venia d’una classe però, en comparació de la resta, este lloc enlluernava. El propietari hi havia posat molt de carinyo en decorar-la de forma atractiva. No havia reparat en les despeses. Vaig comprar un quilo.

Les vaig netejar amb cura per a fer un pastís però, en tallar-les, vaig trobar dins d’una d’elles un xicotet cuc. Encara que em va sorprendre no li vaig donar major importància. La naturalesa té estes coses. Me la menge. No cal malgastar els aliments. La resta tenien un sabor increïble.

Vaig tornar. El botiguer em va reconèixer. Jo feliç. Somrient. Esta vegada, dos quilos. Faria postres. Tal vegada un pudin o fins i tot un strudel. Impossible. Hi havia tres pomes amb cucs i una podrida. Vaig quedar-me pensatiu. No importa. Un altre dia serà. Maleïda naturalesa! Faig compota per al meu fill. Total, no es va a queixar. S’ho menja tot.

Vaig tornar. Vaig parlar amb el botiguer. De les pomes. Dels cucs. “Què rar!”, em va dir. Et regale estes quatre. “No importa”, li vaig dir. Ell insisteix, em cuca un ull. Irresistible. Amb el seu somriure, el seu pèl, el seu vestuari. Tot tan lluent. Vaig comprar tres quilos. En la cuina de totes les pomes se salven quatre. Ja em mosquege. Faig un suc i entre totes es dilueix el sabor. Francament està fastigós, així que pense que canviaré de parada.

Torne. Ningú té les que jo vull. Solament ell. En altres llocs hi ha golden, hi ha fuji, hi ha red delicious. Jo vull les royal gala. Li compre de nou. La parada ha crescut. Li van bé les vendes, em diu. Parlem de nou. No ho entén. No sap res. Parlarà amb l’agricultor. “Et vas a quedar sense clients”, li advertisc. “Bé”, em diu amb eixe somriure que m’ennuvola, “ningú més té este tipus de pomes en el mercat”. Té raó. Li compre. Cinc quilos.

En la cuina, menys una, totes en mal estat. M’enfade, pegue crits, perjure. M’ha tornat a enganyar. Mentre plore agafe una poma i me la menge. Amb cuc inclòs. Total, ja les he pagat. Fàstic? De veres?

Mariano citat. González detingut. Marhuenda imputat. Pedro Antonio dimiteix. Gürtel, Púnica, Auditorio, Lezo. Coacció, intimidació, pertinença a organització criminal, blanqueig, falsificació, malversació, frau.

No són granotes, Esperanza, són pomes. Pomes podrides. No se salva ni una i totes són de la mateixa parada.

 

Llegir l’article en El Mundo