L’estat de la ciutat

A la dreta no li interessa la ciutat ni té una proposta per a València. Uns perquè no poden traure pit de res quan estan en assumptes judicials dia sí dia també. Els altres perquè en el seu afany de no banyar-se per res sempre es posen de perfil i abstenint-se.

A diferència de l’equip de govern, que va fer anuncis importants en el debat de l’estat de la ciutat i un repàs als assoliments aconseguits, l’oposició es va dedicar a intentar traure un pompós titular amb Catalunya. No ho va trobar. Nosaltres estem a una altra cosa. Governant la ciutat. I millor que ells. Mil vegades.

No hi ha més. La llengua, les banderes, els símbols. Fan oposició sobre els sentiments. I ja. Sobre unicorns i éssers fantàstics. No els interessa ni redreçar el conflicte ni posar solucions damunt de la taula, només crear bàndols. O blanc o negre, que li va dir per Twitter Fernando Giner a Mónica Oltra. O amb mi o contra mi. Solucions? Cap. Els bons i els dolents, no hi ha més.

La ideologia és dolenta, van dir. Doncs sóc dels que pense que el pitjor és no tenir-la. Molt pitjor. I no seré jo dels de l’equidistància, que milite en el Bloc, però el tema de “catalanistes” és tan demodé, tan antic, tan desfasat. Com ells mateixos. I, a més, que eixe siga l’únic argument dels dos partits més corruptes de la democràcia. Sí, els dos. Un per ser-ho i l’altre per sustentar el govern de l’altre.

I hem arribat a un punt perillós, perquè ja no és qüestió del que fem, sinó del que pensem. Pensar és dolent. No els agrada que es parle, s’escriga o es pense, que diria Ovidi Montllor. I ara, ni que es cante. I si no que li’l pregunten al Botifarra. Som un perill.

En fi, nosaltres al tema. València està millor. No en tot, faltaria més. Però sí en molt. Sí, nosaltres no robem i damunt gestionem millor l’economia. Punt per a nosaltres. Encara que intenten embrutar amb titulars de “contractes a dit” la bona gestió del govern.

Com va dir Sandra Gómez, una oportunitat perduda convertir el debat en una conversa de barra de bar. Quina oposició gensanta! I sobre Catalunya, parafrasejant a Leonard Cohen: a voltes un no sap en quin costat estar, fins que veu qui està en l’altre costat. O en els dos.

 

Llegir l’article en El Mundo