La Semana Santa és marinera

La Setmana Santa de València és la de la devoció, la de la tradició i la de l’oració; però també és la de les cadires a peu de carrer, la titaina i el bacallà, la de l’aigua i la vaixella per la finestra. És la que organitza el poble per al poble. Sense intermediaris ni tuteles.

La Setmana Santa a València és marinera. No s’entén d’una altra manera. No s’entén sense eixe so del mar que porta acompanyant als Poblats Marítims des de fa segles.

La Setmana Santa a València és una litúrgia brutal construïda a través dels anys i no naix d’un dia per a un altre ni per la voluntat d’una persona. La cura dels detalls en les imatges o el vestuari és tan gran que només per això paga la pena acostar-se a conèixer-la.

La Setmana Santa a València és passió, és mort i és resurrecció. Però sobretot resurrecció. Amb eixa alegria perenne que impregna el Cabanyal, el Grau i el Canyamelar. Amb eixe goig etern tan difícil d’explicar en alguns dels barris més castigats de la ciutat. Quan menys motius hi ha hagut, més motius han tingut per a celebrar. Eixa és la grandesa d’una població marinera. Eixa és la grandesa del mar.

La Setmana Santa tracta d’unir, de cosir, de vertebrar a tot un poble. I ho aconsegueix. Molt hem d’aprendre els valencians de la nostra cultura festiva que creix i roman on més es necessita.

Enguany tinc el privilegi de ser Clavari d’Honor de la Germandat de la Coronació d’Espines del nostre Senyor Jesucrist. No puc estar més que agraït als què van pensar en mi para tan il·lustre càrrec. Un mai deixa de sorprendre’s. Açò em permetrà, no només conèixer la festa per dins, que és com millor es pot fer, sinó conviure amb el poble que l’organitza.

Podré parlar amb ells del passat, del present i, sobretot, del futur. No tant com a polític, que també, sinó com a ciutadà. Podré mirar-los als ulls mentre m’expliquen la seua passió en estos últims anys. Mentre m’expliquen com veuen el seu renàixer i què esperen del futur proper que tenen a punt de tocar.

Així doncs, aprofite per a convocar-vos a tots a esta gran manifestació popular i festiva. A acostar-vos a ella sense prejudicis ni manies prèvies. Simplement a viure amb tot un poble la devoció pel propi poble. Sense més.

 

Llegir l’article en El Mundo