Bon dia a totes i tots,

En primer lloc vull agrair la vostra presència hui al Palau de Congressos de València. No ha sigut un camí fàcil arribar fins ací. Vull agrair també a la Comissió de Seguiment creada amb la Conselleria de Sanitat i Salut Pública, les Juntes Locals Falleres, la Interagrupació de Falles de València i la pròpia Junta Central Fallera per esta idea i per esta trobada.

Així que benvingut siga qui a sa casa ve.

Les crisis també ens donen lliçons i crec que esta unió del món faller és una de les coses més positives que anem a traure de tota esta pandèmia. Com ha dit l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó, molts municipis heu mirat a València per veure com gestionàvem esta situació crítica però, com també ha dit, nosaltres a soles no teníem totes les respostes. A vegades, ni tan sols totes les preguntes. Per això el treball conjunt de la Comissió de Seguiment és fonamental per superar els reptes que tenim per davant.

Ells han volgut que hui jo parle de quina és la situació de la festa i de les comissions falleres a la Comunitat. I m’aneu a permetre que vos parle més que com a president de la Junta Central Fallera o com a regidor de cultura festiva, com a faller d’una xicoteta falla de Russafa, la número 58, la Falla Sevilla Dénia.

Mala. La situació és mala.

Mireu, jo he sigut president de la meua falla. I recorde en alguna assemblea general, quan els ànims estaven calfats per alguna cosa, perquè el govern havia pres alguna decisió que no ens agradava o, simplement, perquè estàvem farts de les crítiques que rebíem per alguna part de la societat… Recorde que alguns presidents i presidentes deien: “un any no plantarem a veure què passa”.

I ha passat. Sense voler, ha passat. I dos anys. Dos anys sense plantar.

I el cas és que les diferents administracions s’han bolcat en els sectors econòmics de la festa i en la seua situació. S’ha posat en marxa la maquinària per a menejar l’economia global.

No seré jo qui vos explique com estan els sectors dels artistes fallers, de la indumentària valenciana, de la pirotècnia i d’un llarg etcètera. És una prioritat, a més de cuidar dels que menys recursos tenen, reactivar un motor econòmic que esta pandèmia ha descobert que és fonamental per a la nostra societat.

S’han posat damunt de la taula milions d’euros per a pal·liar els efectes del coronavirus en un sector que fins fa poc no pareixia tan important. Les falles generen reaccions múltiples d’amor i d’odi, però ara és quan es presenten com necessàries per a la nostra economia. Per fi estem en l’agenda política per alguna cosa més que per a la festa. Ara som motor econòmic.

Però quina és la base d’eixe motor econòmic? Els fallers i les falleres.

Supose que algú pot pensar en la despesa que suposa per a qualsevol Ajuntament organitzar les falles: policia local, bombers, neteja i un llarg etcètera. Però les economies que generen les falles són sempre molt majors: llocs de treball, turisme, comerç i un altre llarg etcètera.

I tot gràcies a les persones. Sempre les persones. Sense fallers i falleres, sense comissions, no tindrem ni artistes fallers, ni pirotècnics, ni indumentària. No vindran els turistes, l’hostaleria no generarà ingressos i haurem de dir adéu a molts llocs de treball. Els fallers i les falleres som imprescindibles. I, a vegades, només a vegades, fa la impressió que ens hem oblidat d’elles i d’ells.

Per això per analitzar la situació de la festa és imprescindible analitzar la situació del col·lectiu faller.

Per això he dit que estem mal. Molt mal.

Jo crec que a ningú se li escapa que fa un any que estem “tancats” entre cometes. Que són dos exercicis sense falles. Que comença a pesar molt l’estat anímic de les persones. Que on fa un any hi havia comprensió per la situació, ara hi ha un desànim general. Que on fa un any hi havia esperança en què la situació milloraria, ara hi ha incredulitat. Només a la ciutat de València hem perdut 10.000 fallers. Aproximadament un 10% del total.

Jo sé que estem en una pandèmia. Ho sabem totes i tots els fallers. El món faller molt majoritàriament s’ha comportat de manera excel·lent pel que fa al compliment de les mesures sanitàries. No només això: hem posat a disposició els nostres casals per ajudar, encara que fora de manera logística, a la campanya de vacunació. Hem seguit fent campanyes tan necessàries com la de donació de sang. El món faller és absolutament solidari.

Però el fet d’estar en una pandèmia no impedeix que psicològicament estem esgotats per la no celebració de les falles. No només per la no celebració, sinó per no tindre clar quan les podrem celebrar.

Portem una setmana amb un estres important. En una muntanya russa emocional que passa pel record de les falles no viscudes a l’esperança de les properes. Una setmana de plors, d’emocions, de somriures, d’activitats restringides i virtuals. De no voler saber res a voler saber-ho tot. De què tot ens agrade a criticar-ho tot. No sóc metge, però no estem bé. De veres, la tensió en el món faller seria digna d’analitzar per algun especialista. I no ho dic de broma. La situació col·lectiva és preocupant. I gestionar això per a un polític és de les coses més complicades que vos aneu a trobar. Quasi més que quadrar un pressupost o adjudicar un contracte. Perquè no parlem de coses materials, parlem de gestionar sentiments. I els sentiments són difícils de gestionar.

Però hem de fer-ho, perquè torne a insistir: sense fallers, no tindrem falles, ni artistes, ni indumentària, ni pirotècnia ni res.

Molts pensareu que sense el teixit econòmic i artesanal que envolta la festa no seríem Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Cert. Sense eixe sector les falles no haurien aconseguit eixe títol tan important. Però no és menys veritat que si ens quedem sense falleres i fallers, no perdrem només el títol, ho perdrem tot.

Per això vos encoratge hui a cuidar econòmicament també de les falleres i els fallers dels vostres municipis. Perquè cada euro que fiqueu en les comissions va directe a l’economia local o autonòmica. Les comissions no especulen amb els diners.

I, a més a més, fan territori. Mireu jo n’estic absolutament convençut que si em fique els meus saragüells o el meu polar i em presente en qualsevol falla de Borriana o de Gandia tinc les portes de qualsevol casal obertes. N’estic convençut que al cap de cinc minuts estaríem parlant d’artistes, de pirotècnia o d’indumentària. Estaríem parlant de falles. Proveu això en altre sector.

I fan cultura. A les autoritats sanitàries només vull fer-vos una reflexió: som els vostres aliats. I ara que estem organitzats, un whatsapp, un únic whatsaap a la ciutat de València i este arriba directe a 90.000 falleres i fallers. A 250.000 a tota la Comunitat.

Si des de Junta enviem un whatsaap al grup de delegats de sector i al president de la Interagrupació de Falles de València, este automàticament acaba al mòbil dels 382 presidents i presidentes de falla, que el reboten a tota la seua comissió. En cinc minuts el missatge està enviat. Si, a més, ho enviem al grup de la Comissió de Seguiment que ha convocat esta Jornada, este arriba a totes les Juntes Locals Falleres de tota la Comunitat. Som els vostres aliats. I, quan se’ns tracta amb afecte, som uns aliats fidels.

Mala. La situació és mala. Però com deia la pel·lícula “podria ser peor, podria llover”.

I hem de poder mirar al futur amb esperança. Necessitem mirar al futur amb esperança. Com a falleres i fallers, però també com a societat. Sense enganyar-nos, però per la salut mental col·lectiva. De veres que em preocupa això.

Perquè si no la tenim, començaran les baixes, les desaparicions de comissions, d’algunes tradicions, de les economies, els comerços, les empreses i un llarguíssim etcètera difícil de quantificar.

Per això hem de treballar de valent per a tornar. Perquè sí, perquè ens hem anat. Clar que ens hem anat. I jo vull tornar. Jo vull tornar a plantar falla, vull tornar a la meua falla a cremar, vull tornar a fer l’ofrena amb les meues falleres i fallers, vull tornar a plorar d’emoció al seu costat i tornar a riure sense descans en qualsevol moment. Vull tornar a escriure, a fer teatre, presentació, cultura. A riure de tot, el primer de mi mateix. Vull tornar a esgotar fins a l’últim tros de gel i netejar després el carrer. Vull tornar a estar en falles. Per tot això i molt més: Tornarem. Amb la vostra ajuda, tornarem.

Llarga vida a les falles!!!

Moltes gràcies.