He escoltat que Francisco Camps s’ha oferit per a liderar la llista del Partit Popular a l’Ajuntament de València. I jo dic sí. Sí, sí i sí. I a més crec, i espere, que Pablo Casado també diga sí. No en va, el propi Casado, ha tret pit recentment sobre el llegat impecable del PP en els últims 20 anys en la nostra terra i açò inclou a Camps. Realment inclou a Camps, Zaplana, Olivas, i un llarg etc.

I aprofite també per a fer una crida a Albert Rivera perquè ens mantinga a Fernando Giner molts anys com a cap de llista de Ciutadans. La seua labor en l’oposició també està sent impecable i així deu continuar sent. En l’oposició.

Fixen-se, ells es dediquen a portar mocions de reprovació al ple de l’Ajuntament de València perquè l’alcalde Joan Ribó ens cesse de les nostres delegacions i jo vull fer el contrari. Que Déu ens els mantinga molts anys! Molts anys!

En el cas del PP és tan ric el llegat que jo aconsellaria, si se’m permet l’atreviment, que incloent a Camps, mantinguen la resta de la llista tal qual. I si alguna modificació han de fer, Luis Salom em sembla una grandíssima oportunitat. Ahí ho deixe.

Sobre Ciutadans, si no els encaixa Giner i veient l’aposta feta a Barcelona, tinc una llista de noms que podrien ser interessants per a València però, vist que Carlos Fabra ha estat recentment en un acte de VOX, crec que podria encaixar a la perfecció com a candidat paracaigudista de la formació carabassa. No sé, pensen-ho.

A més, amb un govern de coalició bipartita PP-Ciutadans, València podria ser candidata a, per exemple, albergar les restes del dictador Franco en algun lloc destacat de la ciutat. “L’Àgora de los Caídos” o “El FrancoPark” se m’ocorren, de prompte, com a possibles propostes que podrien portar en els seus programes electorals. Açò, i ensenyar-nos castellà, que no ens vindria malament.

La veritat és que la lluita per l’alcaldia va a estar difícil amb l’arribada de segons quins candidats i, sense voler allargar molt més el tema, crec que si algú està buscant un bonic eslògan de campanya este sens dubte podria ser “Impecable”. Ben gran. En color blanc, puro i en negreta. Amb una tipografia amable com la “Comic Sans”. Amb una fotografia del candidat popular o ciudadaner en un grandíssim primer plànol mirant a l’horitzó amb un somriure d’orella a orella com… com… com rient-se dels valencians i les valencianes.

Impecable. Què gran, Pablo! Què gran!!

Llegir article en El Mundo.