Ho sereu

Que l’avortament siga lliure no significa que es tinga l’obligació d’avortar. També és lliure el matrimoni o les operacions d’estètica i no tothom es casa o s’opera el nas. L’avortament, recordem, és una operació quirúrgica i una decisió molt important en la vida, en tots dos casos enfrontar-se a açò és molt difícil.

Es pot legislar sobre moltes coses, les lleis són per a garantir la convivència. Però legislar sobre el cos d’una persona no garanteix res. L’avortament lliure significa acabar amb les pràctiques il·legals, amb les morts de dones, però no de qualsevol dona, no, de dones, a més, pobres. Quina convivència garanteix que dones riques visquen i dones pobres es moren? Açò sona més a porga. O a hipocresia.

Les lleis anti-avortament tampoc defensen la “vida” de l’embrió, ja que en cas de violació sí es pot. Vol dir que l’important no és la “vida”, com diuen, si no com s’accedeix a ella? Si va ser per goig, “per vicio o por fornicio”, llavors no hi ha redempció possible. Una altra hipocresia.

Esta societat i la seua cultura patriarcal no solament obliga a les dones a ser les úniques responsables dels fills durant tota la seua vida sinó que a més els diu quan els ha de tindre. La persona que s’enfronta a la decisió d’avortar sosté el pes d’esta societat. Són, a més, homes “célibes”, els que conformen l’Església, els que pretenen legislar sobre el cos de dones. Intente trobar-li el sentit i no el veig per cap costat.

Són els que se suposa que mai seran pares, els que mai hauran de passar per este moment, imposant la seua doctrina. Els homes de l’Església, eixa que tapa les vergonyes d’alguna cosa tan greu com la pederàstia, eixa que va participar dels “xiquets furtats”, volent imposar el que ha d’ocórrer a l’interior d’una dona en un moment summament complicat. Sense cap tipus d’experiència empírica, ells són els que més saben. Com a home m’avergonyeix tant com eixe fòrum mexicà sobre la lactància materna en el qual només hi havia homes. Homes, una vegada més, dictant càtedra sobre el cos de les dones en un altre tema summament íntim.

Com va dir Pino Solanes, “yo no quiero una juventud con pánico, que le tema al mundo que viene ni a los mayores. Hoy no es una derrota, es un triunfo monumental. A las millones de mujeres movilizadas: nadie podrá parar la oleada de las nuevas generaciones. Sera hoy o mañana, pero será.” Estigueu segures, sereu propietàries del vostre cos.

 

Llegir l’article a El Mundo.