Ja ho va dir el meu company Sergi Campillo al ple de l’Ajuntament de València del passat dijous. Els molesta profundament que governem. Nosaltres, els desarrelats, els aldeanos, els pancarteros. Nosaltres, els que tenim ideologia, els bilingües, els que no callem. Nosaltres, els que no necessitem masters, els que no tenim títols nobiliaris ni els volem, els que venim de patejar el carrer.
Els molesta profundament que governe el poble. Perquè no som una altra cosa que poble. Amb els nostres defectes i les nostres virtuts: poble. I que ho fem millor que ells és una cosa que ja no poden suportar. Només cal fer una lectura de la gestió econòmica de l’Ajuntament de València per a donar-se de cara contra la realitat. Reduïm el deute, recaptem millor els impostos, baixem la ràtio de pagament a proveïdors. Nosaltres, l’esquerra, donant lliçons de gestió econòmica a la dreta. Golpejant sense pietat la seua línia de flotació.
Diu Joan Baldoví que la victòria de la moció de censura és «la victòria dels perifèrics». I té raó. És la victòria de les diferents sensibilitats enfront del centralisme ferri exercit fins ara des de Madrid. Prenga nota, senyor president, prenga nota.
Però a més és la victòria de la democràcia. Els números donaven. Ara i fa dos anys. Ha sigut ara, bé. Són les urnes, eixes que ara, paradoxes de la vida, alguns tant reclamen traure al carrer, les que han portat al resultat de la votació. Una majoria absoluta d’escons i de votants. Que li pregunten a Javier Maroto com funcionen les matemàtiques en democràcia. Doncs igual que quan defensava els seus pactes amb Bildu i desitjava que condira l’exemple.
Intentar deslegitimar el resultat de la votació i la suma de diputats és intentar deslegitimar la Constitució, eixa que defensen amb tant afany només quan els beneficia. A voltes fa l’efecte que la coneixem més els que no creiem en ella que els que la tenen tot el dia en la boca.
Vénen dies durs. «Un govern inestable», «El caos», «L’abisme», com si mantindre en el govern a aquells que han sigut condemnats per corrupció fóra el més normal del món. Diu la sentència de la Gürtel de Madrid que «els responsables del Partit Popular sabien com es finançaven les eleccions; negar-ho és anar no només contra l’evidència posades de manifest sinó en contra de tota lògica». No sé què pretenien alguns. Que seguiren governant?
En fi, després d’una setmana intensa s’entreveu un futur no sé si millor, però sí menys dolent. Val més açò que res. I, almenys, hem aconseguit que la política valenciana, eixa que practica el Govern de la Nau i el Govern del Botànic, tinga un protagonisme inèdit des de la instauració de la democràcia. Deixen pas doncs als perifèrics. Hem arribat. Amén.
Llegir l’article en El Mundo