El conte de Ciudadanos

Reconec que estic enganxat a la sèrie “The Handmaid’s Tale”. Em sembla absolutament brillant. No només per la descomunal actuació d’actrius com Elisabeth Moss, Yvonne Strahovski o la inquietant Ann Down, sinó per la història en si. Com a escriptor aficionat em fascina la creativitat de Margaret Atwood escriptora en quina en la novel·la de 1985 es basa la sèrie.

Precisament em preguntava el meu xic l’altre dia quina ment perversa havia sigut capaç d’imaginar una societat així. Jo, entre riures, li vaig dir que no era tan difícil fer-ho. La dificultat estava en plasmar-ho després negre sobre blanc i que a més semble real. Ahí resideix la grandesa.

De fet, la República de Gilead, amb molts matisos, a voltes no sembla estar tan lluny. Un món dominat per les elits més conservadores amb les llibertats individuals restringides, un exhaustiu control de les comunicacions, una doble moral en el comportament de les classes polítiques, la més absoluta manipulació de la informació i on les dones i el col·lectiu LGTBI+ són víctimes de l’extremisme religiós. Els sona?

Un societat distòpica, sí. Però també ho era la descrita per George Orwell en “1984” on el partit ubic, únic i totpoderós fiscalitzava sense descans totes les activitats quotidianes de la població amb dispositius de vigilància capaços de conèixer tots els seus actes. Els segueix sonant? Fa por, sens dubte. Tan lluny i tan a prop.

Però més por dóna quan mires a la teua dreta i escoltes a un partit polític que diu no tindre ideologia, que s’absté de tot, que professa el culte al líder i que mai ensenya quina és la seua vertadera opinió de les coses. Que recolza a les dones, però s’esborra de la vaga feminista per raons lleugeres. Que diu que “cridar matrimoni a una unió homosexual genera tensions innecessàries i perfectament evitables en la societat”, però anys després s’apunta a l’orgull en un autèntic intent de pinkwashing. Que afirma en el seu programa que recolzarà i fomentarà el valencià, i no el gasta ni per error. Que assegura lluitar contra la corrupció, i dóna suport a M punt Rajoy. Que es diu “de la ciutadania”, i que el seu objectiu sembla estar en acontentar només als grans poders. Un partit català que pretén governar València des de Madrid. Un sindiós.

A voltes em fa l’efecte que si arriba a governar algun dia ens ensenyaran la seua vertadera cara i no sé si estem preparats per a formar part de “El conte de Ciudadanos”. Sí, serà el seu conte. Ni tan sols ens deixaran contar a nosaltres la història.

 

Llegir l’article en El Mundo