Capital Mundial

Han sigut tres dies d’intens treball. Tres dies en els quals València s’ha convertit en capital mundial de l’alimentació sostenible. Representants de tot el món reunits per a parlar, intercanviar experiències, aportar idees i, sobretot, solucions sobre una qüestió que ens concerneix a tots: el futur del nostre abastiment.

Per fi València en el mapa mundial sense balafiaments, sense pomposidad, quasi amb discreció, però ací. Mostrant-li al món el que som. Sense artificis.

El Director General de la FAO, José Graziano da Silva, visitant de dia el Mercat Central. L’assessor general de l’alcalde de Medellín, Fernando Correa, acudint de matinada a la “Tira d’Explicar” i pensant a “exportar-la” a la seua ciutat. O l’alcalde de Saragossa, Pedro Santiesteve, en el Palau de Congressos, al front de la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia.

Pràcticament tot l’Ajuntament implicat en l’esdeveniment perquè eixa és la nostra política. La que ens agrada. La que acarona i cuida a València. Eixa és la imatge que volem projectar. La que aprofitarem per a vendre’ns en l’exterior amb orgull i passió.

No la d’uns cafres que, darrere d’una bandera, es dediquen a amenaçar a Mónica Oltra i als seus fills amb la intenció de crear un clima de terror i inseguretat.

No atendran a raons, però m’haguera agradat preguntar-los: Vosaltres, valents, invertiu a València comprant en els mercats municipals i el xicotet comerç? Consumiu productes de proximitat i de temporada? Parleu valencià? Manteniu neta València? Separeu i recicleu perquè València tinga menys residus? Utilitzeu el transport públic més que el cotxe per a contaminar menys? Respecteu el descans dels veïns a la nit? Us implicau en els projectes de participació ciutadana?

No? I en eixe cas com dieu que defenseu València? Cridant, insultant, pegant? Ah! Agitant una bandera. Entès. Gràcies en eixe cas per res. Si almenys el vostre discurs fóra acompanyat d’alguna idea, d’alguna proposta, d’alguna neurona. Però no.

I no representeu a ningú. Ni tan sols als que estimen la bandera d’Espanya. A ells menys que a ningú. A ells és als què més humilieu.

Alguns partits han vist ací una bretxa, un camí, una oportunitat. Alguns renovadors han passat de marca blanca a marca negra. No sóc jo qui per a donar consells, però lligen la rondalla de la granota i l’escorpí. Vostès són la granota i ells… Ells ho porten en la seua naturalesa.

 

Llegir l’article en El Mundo