El dissabte 15 de setembre arriba la tercera edició del Bonic/a Fest, la gran festa dels mercats municipals de València. No vaig a atribuir-me, ni molt menys, el mèrit d’esta jornada. Els nostres mercats municipals són, baròmetre després de baròmetre, un dels serveis millor valorats per la ciutadania i ací radica l’èxit de la convocatòria. Són ells, juntament amb els comerciants, els que fan cada any més gran l’esdeveniment.

Sí que em sent orgullós d’haver-ho creat i potenciat. Començàrem tímidament amb un dia d’activitat el primer any i 50.000 persones en el carrer. Seguirem amb una segona edició, alguna pinzellada més i 60.000 persones gaudint. En esta tercera tenim una setmana repleta d’activitats que inclouen el 4ª Fòrum de Mercats Municipals organitzat per Mercavalència, l’exposició en el Saló de Cristall de la Passarel·la de la Verdura de Calahorra o la de fotografies de la Tira de Comptar de José Luis Iniesta i del #HortAttackReloaded en el Veles e Vents. La nostra “xiqueta” es fa major.

Supose que per açò a la dreta no li agrada gens esta jornada. A ells els agradava més quan els nostres centres d’alimentació eren tancats en exclusiva per a les elits governants. És per açò que van abandonar a la seua sort els edificis municipals que heretàrem amb multitud de problemes i obres necessàries per a executar.

Estaran durant esta setmana més pendents de si Mónica Oltra i jo ens marquem amb goig un ball en algun mercat celebrant la vida, que de si els mercats municipals tenen el protagonisme que es mereixen. És lògic, ells tenien un pla per a destruir-los, nosaltres per a reviure’ls. És la gran diferència. No poden suportar-ho.

Afronte esta tercera edició amb ganes de començar a preparar la quarta, encara que al maig de 2019 hi ha eleccions i un mai sap què regidoria m’oferirà el destí. Que m’ho diguen a mi! Afortunadament compte amb que no governarà la dreta. Si fóra així, en esta ciutat podem dir adéu als mercats i a la seua alegria.

No sabrien què fer amb una festa que els incomoda, encara que en privat algun membre important del partit em diga coses com que “tant de bo se’ns haguera ocorregut a nosaltres”. No sabrien què fer amb un renovat Mercat del Grau que ells no van saber reconstruir, després de concursos fallits i deserts. No sabrien ni per on començar a dialogar amb els venedors als quals van donar l’esquena després de la campanya electoral de 2015. No sabrien ni on estan els mercats municipals.

Açò és política, açò és ideologia. Uns viuen preocupats pel color groc, i uns altres vivim treballant, com vaig dir quan vaig prometre el càrrec, “per tornar el somriure a la ciutat de València”.

Llegir l’article en El Mundo.