Batalla de Flors

Hui a les 20:00h., en el Passeig de l’Albereda, hi ha una cita ineludible a València: la Batalla de Flors. Esta vesprada, parafrasejant la cançó, els polítics “hacemos, por una vez, algo a la vez”. Oblidem per un moment nostres grans diferències i participem amb alegria conjuntament d’alguna cosa inusual. Allí ens podran veure rient a mandíbula batent i oblidant, per un moment, que som adversaris polítics.

En la llotja d’autoritats no es parlarà de política. Ens saludarem, compartirem somriures, preguntarem per la família i les vacances, ens acomiadarem amb efusivitat i “que passes un bon estiu”. Una poc de pose de cara a la galeria també hi haurà. No volem que ningú ens enxampe amb mala cara en una fotografia. Hui no. hui és dia de somriures i bones cares. Hui és dia de fer-se fotos amb qui menys t’imagines.

Però enguany serà diferent. No per la millora continuada que la Delegació de Cultura Festiva li ha donat a l’acte, que també, si no perquè després de la batalla comencen les vacances i a la volta al setembre, la guerra.

Encara que ja estem ensenyant la patita, a la volta del període estival, s’acaben les flors. Començarà la fase més desesperant de la política: primàries, pre-campanya, campanya i eleccions.

Va a ser difícil. Molt difícil. Serà complicat debatre amb els que fins ara han sigut els teus companys de viatge. S’accentuaran les diferències i tot seran sospites. I ni que dir té amb els que ni ho són, ni ho seran. Amb ells serà molt pitjor.

Esta setmana, amb el tema del finançament, alguns ja s’han adonat que no governen amb majoria absoluta i, on abans hi havia “clavellones”, hi ha hagut dards enverinats. Esta setmana, on abans havíem vist riures, abraçades i complicitat, hem vist la realitat: que uns ens mantenim en les nostres opinions per un tracte just, per un finançament ajustat i uns altres, senzillament, ja no.

No sé si pensava el Sr. Sánchez que la presidència anava a ser com una gran batalla de flors i que amb tindre el suport a una moció de censura s’acabava la necessitat de negociar, discutir i acordar. No el crec tan poc intel·ligent com per a pensar que amb algun gest i algun detallito ens anàvem a conformar. No som una colònia a la qual vindre de viatge per a veure el FIB. No Sr. Sánchez, no coneix vostè als valencians com sembla que sí coneix als andalusos. Ho sent, Sr. Sánchez, però com va dir Ovidi Montllor: “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.” Feliç batalla!

 

Llegir l’article en El Mundo.