No compres al Mercat Central

No, no ho faces. No compres al Mercat Central. Ni al Central ni en cap altre mercat municipal de la ciutat de València. No compres, perquè el gest de comprar, tan quotidià, tan fred, tan asèptic, ho pots fer en qualsevol altre lloc. Al Mercat Central, als mercats municipals, es va a viure.

Anar al mercat, és anar al cor del teu barri. Anar al Mercat Central, és anar al cor de València. Tocar-ho amb els dits, sentir els seus batecs. És entrar en la nostra essència, en el lloc que millor ens defineix, amb totes les seues virtuts. Allí trobaràs d’on venim i cap a on ens encaminem. Al cap i a la fi, som el que mengem.

Anar al Mercat Central és una experiència única que desperta els teus sentits. És una exercici vital. Aprèn a estimar el Mercat i, és igual quantes vegades vages, a punt de traspassar la porta, un tremolor sacsejarà la teua esquena. Has arribat. A mi em passa. Cada vegada.

Allí oloraràs fortament a mar i a terra, com si fora la primera vegada. Una olor que t’impregnarà, que et colpejarà suaument. Podràs acariciar les corbes de les pomes o la pell rugosa de les taronges. Un tacte que traspassarà la teua pell, arribant a tot el teu cos. Reconeixeràs colors nous, vius, allunyats de llum somorta dels tubs fluorescents. Una visió delicada, alegre, comparable als millors paisatges que recordes. Sentiràs el murmuri, quasi maternal, dels compradors, fonent-se amb el dels venedors que et regalen les seues veus. Un so que et cridarà, que penetrarà les teues oïdes. I serà allí on podràs tastar una explosió que només trobaràs en els productes que vénen de la nostra horta. Un sabor únic, inconfusible, a València.

A més, per les seues ubicacions, els mercats teixeixen forts vincles. Anar a un mercat és fer barri. És sentir-se orgullós de la teua ciutat. Perquè els mercats són públics, són teus. El Mercat Central, després de cent anys, és la millor mostra d’eixa filosofia. És un punt de trobada, un espai on implicar-se, obert a tots els públics i amb tot tipus d’activitats: socials, culturals, fins i tot solidàries.

No compres, inverteix.

Inverteix en tu, en els teus, en la teua ciutat. Perquè cada euro que gastes en el Mercat Central, iniciarà un viatge de tornada a la teua pròpia butxaca. Que passarà per Mercavalència, on molts venedors compren els seus productes. Que anirà a la tira de comptar, on es ven el millor dels nostres camps. Que arribarà a la terra, on els nostres agricultors llauren amb esforç. Que tornarà als nostres pobles i pedanies, on viuen. Que acabarà en el xicotet comerç, on compren. Que tornarà al Mercat Central, per a adquirir el millor dels productes. I tot açò és teu: Mercavalència, la tira de comptar, la terra, el poble, el xicotet comerç.

Un cercle complet que es perd en altres establiments, on aqueix euro es reinvertiex en la rajola.

Per això en l’Ajuntament estem amb els mercats, després d’anys d’abandó. Massa. Perquè sabem millor que ningú la seua absoluta vinculació amb la gent. El seu atractiu, la seua fortalesa, la seua necessitat.

Després d’una crisi (estafa) mundial, les ciutats han de tornar a retrobar-se. València la que més. A sentir el seu poder. Recordant, d’alguna manera, les ciutats-estat. Creixent apostant per elles mateixes. És el moment que València deixe de mirar cap a l’interior i torne la cara a la brisa del Mediterrani, mire amb admiració la seua horta i als ulls dels seus ciutadans. I per a això, per a eixe orgull, admirar els nostres mercats. Invertir allí, és invertir a València.

El Mercat Central compleix cent anys.

Cent anys de la col·locació de la primera pedra. Enfront del nostre més preuat patrimoni: La Llotja de Mercaders. Què propi! Dos temples civils cara a cara, inamovibles i vius.

Ni les noves tecnologies, ni les xarxes socials, podran amb ells. Perquè, d’alguna manera, són els seus precursors. On s’iniciaven, i s’inicien, multitud de relacions. Reals. No trobaràs en la fredor d’una pantalla i la comoditat de la teua casa, una experiència igual. Mai.

En any i mig de legislatura, no he trobat lloc on sentir-me més orgullós. Per això és tan fàcil defensar-ho davant mig món. Literalment. A Roma. Aconseguint, per a València, la Capitalitat Mundial de l’Alimentació. Com anàvem a aconseguir-ho sense mostrar les virtuts d’un lloc centenari, d’uns dels nostres pilars? Impossible d’una altra manera.

Per això seguiré, i seguirem, apostant per ell. Perquè nosaltres passarem, fins i tot els venedors passaran (en alguns casos de manera familiar), però el Mercat, el Central, ens sobreviurà a tots. I generacions posteriors, com ho feren les anteriors, podran cridar als quatre vents: Poble de València! De naixement o de dret! Pasejants o visitants! No compren en el Mercat Central! Simplement: Visquen-ho!

 

Llegir l’article en El Mundo